Capítulo 4
TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD
DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN
Jordi Adell
Universitat Jaime I de Castelló de la Plana
Adell. J (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao. Descleé de Brouwer.
NOM DE L’ALUMNE: Pablo Gil Navarro
ASSIGNATURA: Noves tecnologies aplicades a l’educació
CURS: 2n Magisteri d’Educació Primària
OBJECTIUS DEL TEXT
Una vegada llegit el text podem dir que el tema principal que tracta i l’objectiu principal és la gran quantitat de canvis que estem veïent a l’actualitat al nostre voltant, a causa de les noves tecnologies de la informació. A més, es centra expecíficament als canvis que està produïnt i que pot produïr en l’educació.
ESTRUCTURA DEL TEXT
1- Introducció (pàgines 1-3)
El text ens dona una visió de com les noves tecnologies de la informació està transformant al ser humà, amb les seves conseqüències possitives i negatives.
2- L’evolució de les tecnologies de la informació i comunicació (págines 3 – 11)
Al text es fa un poc de repàs a la història de la humanitat, on es mostra com ja des de temps molt antics els canvis tecnològics han anat donant lloc a canvis grandíssims referint-se a l’organització del nostre coneixement, formes d’organització social, formes de viure… etc. Aquests grans canvis tecnològics que han anat canviant la nostra concepció de la vida innoves maneres de viure, han estat: el sorgiment de la parla en primer lloc, l’aparició de l’escriptura en segon lloc, l’aparició de la imprempta en tercer lloc i finalment la dels medis electrònics i la digitalització (aquesta fa referència a la nostra generació i va començar al 1844 quan Samuel Morse va enviar el primer missatge per telègraf).
Fent referència a aquesta digitalització mencionada anteriorment, podem dir que ha supossat un canvi radical pel que fa referència al tractament de la informació, ja que tal i com diu l’autor al text, “permet el seu magatzenament en grans quantitats en objectes d’objectes de mesura reduïda o, allò que és més revolucionari encara, lliurar-la dels propis objectes i de les seues característiques materials i fer-la residir en espais no topològics com les reds informàtiques, accesibles des de qualsevol lloc del món en temps real” (Adella . J – pàgina 10).
3- Algunes repercussions de les noves tecnologies (pàgines 11-16)
Com repercussions de les noves tecnologies en l’actualitat podem destacar la gran quantitat de comunicació que dipsossem i a les velocitats tremendes a les que la trobem.
A més, cal destacar les reds informàtiques com l’Internet, el qual permeteix dispossar i trobar tota la informació que vullguem, i que els usuaris particien de noves i diferents formes la interacció social
Respecte Internet també cal dir que pot albergar models tradicionals d’educació a distància, però estan emergint nous entorns d’ensenyament-aprenentatge que estan basats no sols, en formes d’educació en temps real, sino en tècniques d’arenentatge coorperatiu i colaboratiu, sustentades per la capacitat interactiva de la comunicació degut a l’ordenador. Cal destacar l’ús d’aules virtuals.
4- Cap a la societat d’aprenentatge (pàgines 16-26)
Centrant-nos ja en el tema de l’educació, cal dir que les noves tecnologies estan fent molt en la societat educaiva, i en el futur, encara faran molt més. Amb l’avanç de totes aquestes tecnologies naixen nous entorns d’enssenyament-aprenentatge, com les aules virtuals, en les quals l’alumns pot treballar des de casa sense la necessitat d’anar a classe.
A més també naixen nous rols per a les institucions educatives, com per exemple la Universitat Oberta de Catalunya.
I per últim, també cal destacar l’aparició de nous rols per als doscents i discents, ja que per exemple am l’ajud d’internet i aules virtuals, l’alumne dispossarà la informació en qüestió de segons, i de la manera tradicional trigaria un munt ; i els nous materials d’enssenyament-aprenentatge com per exemple els tutorials multimèdia, les biblioteques electrròniques...etc.
CONCLUSSIÓ DE L’AUTOR
Pel que fa referència a la conclussió de l’autor, podem destacar les següents idees:
- Que les reds informàtiques permeteixen la comunicació entre les persones suprimint les barreres de l’espaii el temps, de identitat i d’estatus. Aquestes estan canviant el nostre mode de treballar, el mode de relacionar-nos els uns amb els altres, com passar el temps lliure, com percebre i relacionar-nos amb la realitat i amb nosaltres mateixos.
- I fent referència a l’educació, l’autor diu que el paper de l’escola com font primparia d’informació ha desaparegut fa ja temps, però que encara i Aixa, mols profesor no s’han adonar. A més, l’educació no és tan sols el posseïr informació, sino és coneixement, sabiduría, hàbits i valors. Finalment, l’autor ens diu que l’eduació en la societat de la informació ha de ser un factor de igualtat social i de desenvolupament personal.
Pel que fa referència a la meua opinió m’agradaria dir que l’avanç de les noves tecnologies de la informació tant en la nostra societat com l’educació em pareix genial.
Vivim en una época on la informació és la base de tot, ja que és allò que ens envolta a tots, i per això, tots aquests canvis que s’estan succeïnt fan que poder accedir a ella siga més fácil, millor, més ràpid, més còmode, menys costòs, etc…
Pel que fa referència a l’educació, estic d’acord que les coses vagen canviant i que mètodes d’ensenyament o de treball que s’han quedat molt anics vagen canviant, però per altra banda, estic en desacord en certs punts. Per exemple, encara que les noves tecnologies vagen evolucionant, crec que el tema de l’assistènia a classe hauria de ser més rigurós, ja que així hi ha més comunicació i més relació entre els companys i professors, per això, el tema d’aules virtuals estaria bé però només fins a un cert punt, com per exemple com fem nosaltres, aclarar duotes i fer els treballs.
A més, si les noves tecnologies van evolucionant més (que ho estan fent ja) pot haver un dia en que ja no s’ensenye a classe a escriure a mà, ja que potser estiga tot digitalitzat i no faça falta. En aquest punt, crec que el tema d’escriure a mà s’hauria d’ensenya sempre, però qui sap en un futur…
Per la resta estic totalment d’acord amb els canvis que hi ha en la societat degut a les noves tecnologies, ja que es un síntoma de progrés i d’evolució.
M’agradaria destacar la pregunta final de l’autor, on crec que ho diu tot,
“Estem formant xiquets i jóvens per al futur?
